El terme amor lliure s'ha utilitzat almenys des del segle XIX per descriure un moviment social que rebutja el matrimoni, que és vist com una forma de submissió social, especialment per a les dones. Gran part de la lliure-l'amor té una tradició civil filosofia llibertària que busca la llibertat de regulació estatal i de l'Església ingerència en les relacions personals. A més, alguns de lliure amor escrit ha argumentat que tant els homes com les dones tenen dret a relacions sexuals per plaer. En l'època victoriana, es tractava d'una idea radical.
Si bé l'expressió lliure d'amor sovint s'associa amb la promiscuïtat a la imaginació popular, especialment en referència a la contracultura dels anys 1960 i 1970, històricament la lliure circulació d'amor no ha advocat per tenir múltiples parelles sexuals o de curt termini les relacions sexuals. Per contra, ha sostingut que les relacions d'amor que són lliurement contrets no ha de ser regulada per la llei. Així doncs, l'amor lliure pràctica pot incloure a llarg termini relacions monògames o fins i tot el celibat, però no inclouen les formes institucionals de la poligàmia, com un rei i les seves esposes i concubines.
Lleis d'especial preocupació l'amor a la llibertat de moviments, són els que impedeixen que una parella no casada de convivència, i les que regulen l'adulteri i el divorci, així com l'edat del consentiment, el control de la natalitat, l'homosexualitat, l'avortament, la prostitució i, encara que no tots els amants de la lliure d'acord sobre aquestes qüestions. La derogació dels drets individuals en el matrimoni és també una preocupació, per exemple, alguns països no reconeixen la violació marital o tractar menys seriosament que no la violació marital. Amor lliure circulació des del segle 19 també han defensat el dret a debatre públicament la sexualitat i la obscenitat han lluitat lleis.
Al segle XX, alguns de lliure amor proponents ampliat la crítica del matrimoni argumentar que el matrimoni com una institució social encoratja possessiva emocional i psicològica esclavitud.
Amor lliure es va convertir en una frase utilitzada per prominents i sobre els nous moviments socials i la contracultura dels anys 1960 i 1970, caracteritzat per l'Estiu de l'Amor el 1967, i el lema "fer l'amor i no la guerra". La sexualitat sense restriccions es va convertir en una nova norma en alguns d'aquests moviments juvenils, que la crítica a certes feministes 60s/70s el "amor lliure" com una forma de pressió als homes a les dones en el sexe, la dona que va dir "no" podria caracteritzar com mojigata i tens .
A la dècada de 1980, la preocupació per la sida i altres malalties de transmissió sexual temperat la promiscuïtat de la dècada de 1970, però moltes de les reformes preconitzades per sexual anterior amor lliure s'han convertit en els principals moviments: la legalització de adulteri, el control de la natalitat i l'homosexualitat, la llibertat en l'elecció d'amor , el sexe, o ambdós, i els drets de la dona en general. La castedat, la virginitat, i la submissió en el matrimoni té molt menys poder social com ideals per a les dones.
Moderns descendents d'amor lliure podria ser vist a la polyamory queer i els moviments de la dècada de 1990 i contemporànies com el sexe radicals Susie Bright, Patrick Califia i Annie Sprinkle. Encara que no sovint s'identifiquen com lliure dels amants, els moviments moderns de tot el món contra el matrimoni i el matrimoni forçat al sud d'Àsia, l'Orient Mitjà, Àfrica, Europa oriental i comparteixen molts dels mateixos objectius que la lliure circulació d'amor.
